"Era negra nit (.../...). Tot era negre i la meva confusió era tan gran que vaig desviar-me del camí i vaig fer un crit en xocar amb alguna cosa sòlida. Què era? (.../...) Oh, és l'antic frontispici!, vaig dir en veu alta, tot rient per tal de tranquil·litzar-me a mi mateix. (.../...) A les palpentes, vaig lliurar-me de la meva follia visionària. Per què una cosa tan fàcilment explicable com aquella havia fet que em desviés del camí enmig d'aquella foscor? (.../...) Quina importància tenia que jo prengués un camí o un altre? Vaig tornar a riure, més animat aquesta vegada - quan, de sobte, en un instant, la sang se'm gelà a les venes , vaig sentir un tremolor per tota l'esquena, i em semblà com si em faltessin les forces i els sentits. Al meu costat, molt a la vora, als meus peus, se sentí un sospir . No, no un gemec, no una queixa, no res tan tangible; era un sospir perfectament suau, feble, inarticulat. Vaig fer un salt enrera i el meu cor es parà. Un e